3. MARC TEÒRIC: INFORMACIÓ RELACIONADA AMB AQUESTA INVESTIGACIÓ

Abans d’introduir-nos en l'anàlisi de l’impacte que suposa cursar graus universitaris en la salut mental de molts estudiants, volem realitzar una breu introducció sobre què és la Salut Mental i la importància que exerceix en el nostre dia a dia, donant suport al dia de la Salut Mental que, recentment, s’ha viscut. 
Amb la realització d’aquesta anàlisi, hem volgut recalcar la importància que té en el nostre dia a dia,  i no solament la nostra pròpia sinó també la dels éssers més estimats del nostre entorn. La Salut Mental és un estat de benestar mental que permet a les persones fer front a episodis estressants, així com desenvolupar totes les seves habilitats socials i contribuir una millora de la seva comunitat. 

José M. Bertolote ens fa una definició en el seu article "Raíces del concepto de salud mental":

J.C. Flugel, Presidente del Comité del Programa de Conferencias, sólo expuso un concepto de salud mental: «La salud mental es considerada como una condición que permite el desarrollo físico, intelectual y emocional óptimo de un individuo, en la medida que ello sea compatible con la de otros individuos»

(José M. Bertolote, 2008, pàg. 114)

La Salut Mental, a més d’ésser un dret humà fonamental, és un element essencial per al desenvolupament personal, comunitari i socioeconòmica. És important tenir present que la Salut Mental ha costat i segueix costant la vida de moltes persones i, per això, entre altres motius, la importància de la Salut Mental ha guanyat terreny en els darrers anys. En especial, amb l’arribada de la segona dècada del segle XXI, en què s’ha accentuat l’estrès, l’ansietat i la depressió, fins al punt de tornar-se comú entre la societat. Això no significa que sigui simplement l’absència de trastorns mentals, sinó que es tracta d’un procés complex que experimenta cada persona en funció del grau de dificultat i angoixa i dels resultats socials i clínics. Les afeccions de salut mental comprenen trastorns mentals i discapacitats psicosocials, així com altres estats mentals associats a un alt grau d’angoixa, discapacitat funcional o risc de conducta autolesiva o depressió. Les persones diagnosticades de les patologies esmentades anteriorment poden trobar-se en una situació de vulnerabilitat a l’hora d’experimentar nivells més baixos de benestar menta, tot i que no sempre ha de ser necessàriament així. 

3.1 DETERMINANTS DE LA SALUT MENTAL

Durant el transcurs de la vida, existeixen múltiples determinants individuals, socials i estructurals que poden combinar-se per a protegir o soscavar la nostra salut mental produint un canvi en la nostra situació respecte a la Salut Mental. Entre aquests determinants trobem els factors psicològics, biològics i ambientals de cada individu, com ara, les habilitats emocionals, l’abús de substàncies i la genètica, els quals poden derivar a una situació d’alta vulnerabilitat enfront de les afeccions de salut mental.

Amb relació als factors ambientals, l'exposició a circumstàncies socials, econòmiques, geopolítiques i ambientals desfavorables, com ara, la pobresa, la violència, la desigualtat i la degradació del medi ambient, també poden suposar un augment en el risc de patir un deteriorament de la Salut Mental. Aquests riscos poden manifestar-se en totes les etapes de la vida, però existeixen períodes més sensibles del desenvolupament, especialment en la infància i en l’adolescència, en què s’estableixen les bases per a les nostres vides. En el nostre projecte ens hem centrat en l’adolescència, període en què s’experimenta un alt grau de sensibilitat en la Salut Mental de la persona. És un període crucial per al desenvolupament d’habilitats social i emocionals, fet que suposa l’aparició de riscos, com ara, el consum de substàncies que s’inicia durant l’adolescència i pot ser particularment determinant per a la Salut Mental.  Acosta Hernández et al, en el artícle "Depresión en la infancia y adolescencia: enfermedad de nuestro tiempo", ens mostra que les dades de la quantitat d'adolescents amb un transtorn com pot ser la depressió es d'un 3% a 8%, és a dir, entre 210.000.000 i 560.000.000 adolescents (Acosta Hernández et al, 2011, pàg. 20).

La promoció de la Salut Mental dels infants i adolescents és una altra prioritat que, pot assolir-se mitjançant polítiques i lleis que promouen i protegeixen als individus, donant suport als recursos i serveis per part de professionals, en què s’impulsen polítiques i programes que milloren els entorns comunitaris i escolars, els programes d’aprenentatge socioemocional es converteixen en estratègies de promoció amb més efectivitat per a qualsevol país.