7. ANÀLISI I INTERPRETACIÓ DE DADES (PART1)

ANÀLISI I INTERPRETACIÓ DE DADES (PART1)

Benvinguts els nostres lectors, us estareu preguntant per què existeixen dues entrades que mostren l'anàlisi i interpretació de dades; la resposta és que per la quantitat d'informació i preguntes que hem realitzat hem considerat necessari dividir la informació; la lògica que hem utilitzat per a poder dividir les preguntes en dues meitats és el tipus de pregunta.

En el nostre qüestionari, a part d'alguna pregunta oberta que està relacionada amb una altra pregunta i, per tant, serà analitzada en conjunt, planteja dos tipus de preguntes, preguntes tancades d'elecció única i preguntes tancades d'elecció múltiple, en aquesta primera part analitzarem les preguntes tancades d'elecció única, sent aquestes les preguntes 1, 2, 3, 4, 5, 6,  11,  13, 15, 16, 17, 19, 20, 21, 22 i 23, cal aclarir que existeixen eleccions que s'explicaran més endavant.

Cada una de les preguntes serà analitzada amb una mateixa estructura, primerament s'identificarà el número i la pregunta en si, seguidament, analitzarem les raons per les quals vam seleccionar aquesta pregunta i, finalment, mostrarem els resultats.

Pregunta 1: Edat

Raonament: L'edat és una de les característiques que pot mostrar com és una persona, tot i que l'edat no determina el grau de maduresa, les experiències que s'adquireixen al llarg del temps modelen els pensaments i sentiments de les persones.

Anàlisi:

Com podem veure en aquesta gràfica, la majoria de les persones que responen són persones de caràcter jove, ho podem veure en la majoria de dades mostrades per les persones que es troben en les franges d'edat entre 18 a 20 i 21 a 23, amb una major superioritat d'aquest darrer; les següents dades mostren que els adults majors de 24 també apareixen però amb una menor mesura.

Aquestes dades poden ser explicades si considerem que la majoria dels estudiants que cursen els estudis universitaris son persones joves, amb una petita presència de persones d'altres edats.

Pregunta 2: Gènere

Raonament: El gènere és una de les característiques més importants en la nostra societat, moltes de les diferències socials i molts dels aspectes de la nostra vida estan governats pel gènere; per aquesta raó considerem important el seu anàlisi.

Anàlisi:

La gran majoria de les respostes, com podem observar en el gràfic anterior, han estat donades per part de la part de la mostra femenina, amb un 76%; sent una minoria, però estant representats en un sector considerable, trobem les respostes masculines, amb quasi un 20%. Una minoria més notable trobem les persones que es consideren no binàries; cal aclarir que en les nostres respostes trobem, citant textualment "Helicóptero apache de guerra no binario. No es broma, masculí GG", una afirmació claremant amb la intenció de fer un comentar jocós, per aquesta raó i perquè ho afirma, aquesta resposta ha estat agrupada en el grup de respostes masculines.

La gran superioritat de les respostes per part de dones pot ser explicada si considerem que és aquest gènere el que escull les carreres de ciències socials, entre les que el treball social és inclòs, amb molta més incidència que el gènere masculí.

Pregunta 3: En quina situació et trobes actualment?

Raonament: Aquesta es una pregunta que dona dues opcions per a contestar, la primera sent "Només estudiant" i la segona "Treballant i estudiant", considerem coneixer aquesta dicotomia en la població estudiada per diverses raons, la principal sent que la perspectiva i, sobretot, la salut mental de les persones que desenvolupen un ofici es, normalment, molt diferenciada amb aquelles persones que estudien com a única activitat.

Anàlisi:

Com podem veure, la majoria de la mostra només estudia, però trobem que la diferència no és molt considerable, això és degut al fet que el fet de treballar mentre s'estudia és una pràctica molt normalitzada pels estudiants universitaris.

Pregunta 4: En cas de treballar, especifica:

Raonament: Aquesta pregunta mostra quatre opcions que determinen quin tipus de treball duen a terme les persones que han de contestar aquesta enquesta, hi ha moltes variables que determinen quin tipus de treball es fa, però, coneixent que seria massa complex analitzar-les totes les variables possibles, hem escollit dividir els tipus de treballs segons els horaris que podem trobar.

Anàlisi:

Trobem dues opcions que es mostren superiors sobre les altres dues, sent aquestes els horaris de caps de setmana i la jornada parcial, entre 20 i 30 hores, que no es mostren molt diferents l'una de l'altra; seguides trobem les respostes de 40 hores, una jornada total, i d'altres, que comentarem seguidament.

Entre les respostes que han seleccionat "altres" trobem tres respostes diferents, dues d'aquestes expliquen el mateix, treballen donant repàs a nens en negre i la tercera ens explica que ajuda de tant en tant en el negoci familiar.

Aquestes dades ens mostren que una gran majoria d'alumnes que combina estudis i treball ho fa amb els horaris més permissius, els de caps de setmana, en negre i parcial, mentre que tenim una minoria que ha escollit un treball total; la inversió de temps en dues activitats al mateix temps pot ser causa de gran estrès, cosa que pot, ho veurem a futur, o no repercutir en els estudiants de treball social.

Pregunta 5: En què inverteixes el teu temps lliure?

Raonament: Una de les causes que podem trobar per l'augment de l'estrès en les persones adultes podem trobar la falta de temps lliure; no tenir una activitat que doni la capacitat de distraure-se i descansar la ment, per aquesta raó considerem necessari conèixer si les persones que han contestat aquesta enquesta.

Anàlisi:

En aquesta pregunta comencem per puntuar que la minoria més important de les persones que han respost a aquesta enquesta utilitzen el temps lliure per a la cura de la salut mental, amb un 5,9%; entre les quals trobem activitats com el yoga o anar al psicòleg; la següent minoria important ha respost que no disposa de temps lliure, amb un 7,8%.

Prop de l'anterior, trobem les persones que usen aquest temps per a estudiar, 9,8%, si més no, la gran majoria dels contestans, al voltant del 50%, han contestat desenvolupar un hobby com pot ser la lectura o un esport.

Entre les persones que han seleccionat "altres" trobem diverses respostes, una persona comenta estar de voluntariat, una altra passar el temps amb la família, quatre persones afirmen dedicar-se a passar el temps amb les seves amistats, una persona comenta que pren cura de la seva salut mental i desenvolupa un hobby, una altra persona comenta fer oci, dues afirmen que es dediquen a desenvolupar la seva vida social i, finalment, una persona comenta que es dedica a consumir drogues.

Aquestes dades, en general, semblen ser molt positives, trobem que la quantitat de persones que no disposen de temps lliure no superen el 10%, cosa que ens porta a la conclusió que l'estrès de les persones que cursen el grau de treball social no hauria de ser causat per una falta de temps lliure.

Una part preocupant de les dades, per una altra banda, és que la quantitat de persones que prenen cura de la seva salut mental és increïblement mínima, trobem que només 4 de 51 persones (3 que han seleccionat directament "prendre cura de la salut mental" i una que selecciona "altres" i afirma prendre cura mentre desenvolupa un hobby) són les que prenen cura d'un aspecte tan important en la salut humana.

Pregunta 6: Coneixes algú del grau de treball social que hagi patit algun trastorn mental?

Raonament: Un dels indicadors que poden determinar un ambient on la salut mental es veu maltractada és per la presenca de malalties de salut mental, la nostra recerca està contextualitzada en els estudiants del grau de treball social, aquesta pregunta ens serveix per identificar si la salut mental de les persones del grau podria, i diem podria perquè la presència de malalties mentals no demostren per si mateixes un ambient deficient per la salut mental, però si ens dona una petita pista, donar una petita idea de com està la salut mental del grau.

Anàlisi:

Aquesta gràfica ens mostra una contundent superioritat del si en contra de les persones que han respost que no; podríem afirmar que aquestes són unes dades molt positives, però no ho podem fer realment; per a poder afirmar tal cosa hauríem de fer la mateixa pregunta a diferents estudiants de diversos graus i, tot i això, no ho podríem afirmar perquè aquestes dades només mostren el coneixement d'estudiants i no poden ser considerades objectives.

Pregunta 11: Valora el grau d’acord amb: patir un trastorn mental afecta acadèmicament als estudiants.

Raonament: Una de les realitats més presents en la vida estudiantil són els resultats acadèmics, amb aquesta pregunta volem veure si els estudiants consideren que tenir una patologia mental afecta aquests resultats, això ho fan valorant en una escala entre el "Molt d'acord" i l'"En desacord".

Anàlisis:

En aquesta gràfica trobem una superioritat considerable del "Molt d'acord", seguit d'una superioritat més tímida del "D'acord", amb dues minories seguint-es de les eleccions de "Més o menys d'acord" i "Poc d'acord", la radical negativa, "En desacord", no ha estat seleccionada.

Aquestes dades són explicades considerant que aquesta afirmació n'és una de fàcilment observable, la falta de son o descans tenen la capacitat de minvar les actituds acadèmiques i el fet de tenir una patologia i haver d'estar preocupat per aquesta ha de provocar una gran quantitat d'estrès que porta a un pitjor desenvolupament acadèmic.

Les discrepàncies d'aquesta afirmació són causades per la idea empoderant que ens diu que una persona amb una patologia mental és, primerament, persona i, per tant, no ha d'influir en les seves capacitats minvades, aquest punt és també comprensible i igual de vàlida, però, reconèixer la humanitat i les capacitats de les persones amb diverses patologies mentals no implica negar la realitat objectiva que ens mostra que les persones que tenen patologies són afectades per aquestes de diferents maneres.

Pregunta 13: Creus que els estudiants del grau de treball social són més propensos a patir problemes de salut mental que altres alumnes d’altres graus?

Raonament: Una de les informacions que més interessants ens semblen és l’autopercepció que tenen els estudiants del grau de treball social, a causa del fet que aquesta recerca està centrada en aquest grau, és una gran oportunitat per saber si els estudiants consideren tenir una millor o pitjor salut mental.

Anàlisi: 

La gran majoria dels enquestats, amb un 76,5%, contesten que els estudiants de treball social tenen la mateixa incidència en la quantitat de trastorns que pateixen respecte a altres estudiants d'altres graus, trobem tres eleccions molt més petites que ens afirmen que pateixen més, molt més i menys.

Entenem les causes per les quals la majoria dels enquestats han seleccionat l'opció intermèdia, els estudis que cursem no han de determinar una major incidència que altres estudiants; però, sense verbalitzar les preguntes pertinents, no podem saber perquè considerarien que els estudiants de treball social tenen una major o menor incidència, les causes d’aquesta opinió poden venir per part de considerar la pròpia carrera més senzilla o difícil que les altres o el grau d'estrès que pot causar aquesta carrera en diferenciació amb la resta.

Pregunta 15: Selecciona l’edat que creus que és més comú patir trastorns mentals.

Raonament: Aquesta resposta és autoavaluativa directament, abans de començar l’enquesta vam predir que la majoria de qui respondria l’enquesta es trobaria en una franja d’edat de la jove adultesa, que podem definir entre els 18 i finals dels 20 anys; més endavant, veient els resultats de l’enquesta, podem afirmar que aquesta predicció va ser encertada; aquesta pregunta ens serveix sobretot per saber si els adults joves que cursen treball social consideren que la seva franja d’edat és la més comuna per l’aparició de trastorns mentals. 

 

Anàlisi:

Abans de començar l'anàlisi, hem d'explicar que les possibles respostes estan dividides entre 5 etapes, menys de 10 anys, ja que la consciència, personalitat, capacitats, entre altres, no estan ben bé formades; la franja de 10 a 15 anys l'hem creat perquè aquesta és la franja d’edat on es comença i acaba, generalment, la preadolescència; la següent franja, entre 15 i 20 anys és una franja que representa a l’adolescència, hem ampliat la franja al que normalment seria considerat adolescència per l’existència de persones que tarden més a madurar; la penúltima franja, entre 20 i 25 anys, representa l'adultesa jove, una etapa on les persones comencen a entreveure les seves primeres responsabilitats adultes, però, en la majoria d’ocasions, no una totalitat adultesa; i, finalment, els majors de 25 anys són la frontera que considerem en aquest grup que comença l’adultesa.

 

En aquesta gràfica podem veure que les dues franges d’edat entre les quals es troben els joves adults, la franja en la qual ja hem mostrat que es troben els nostres enquestats, són les més seleccionades, seguides de la majoria de 25 i la franja entre 10 a 15 anys, sent la franja de menors de 10 anys no ha estat seleccionada.

Primerament, hem pogut observar que la majoria de persones enquestades, que, recordem, mouen la seva cronologia entre els 18 i els 25 anys, han seleccionat les franges que considerem adolescència o l’adultesa jove; aquesta selecció majoritària pot ser explicada perquè, primerament, és l’època que estan vivint i tenen més recent la majoria dels enquestats, no només això, l’adolescència i adultesa jove són, normalment, les etapes on hi ha un major canvi anímic i personal, per aquesta raó considerem que aquesta ha estat l'opció més seleccionada.

Una altra cosa a comentar és el perquè no hi ha cap selecció de l’opció “Menys de 10”, la raó que considerem més probable per aquesta selecció és allò que hem comentat anteriorment, l’etapa de la infantesa és una etapa on es considera que la persona encara no té una consciència i és completament dependent d’un tercer, a causa d'això, no es considera que es pugui identificar les patologies de salut mental.

Pregunta 16. Creus que la COVID-19 i les seves conseqüències han afectat un major diagnòstic?

Raonament: La pandèmia de la COVID-19 ha estat un dels canvis històrics més grans del segle XXI en tot el món; les conseqüències que ha provocat aquesta han estat catastròfiques en la majoria dels àmbits de la societat humana, amb aquesta pregunta volem determinar quina és la percepció dels estudiants sobre l’efecte de la COVID-19 en la salut mental

Anàlisi:

Totes les persones que han respost l'enquesta, sense excepció, consideren que la pandèmia i totes les conseqüències que ha portat aquesta han afectat un major diagnòstic; aquestes dades no ens sorprenen, com hem dit anteriorment, la pandèmia de la COVID ha afectat a tots els àmbits de la vida quotidiana, les seves conseqüències portant a un major estrès i una desesperança creixent, cosa que provoca una major diagnosi en molts tipus de patologies mentals.

Pregunta 17. Valora el grau d’acord amb: les classes online, en contra de les presencials, han afectat la situació mental dels joves.

Raonament: Les classes online han estat una de les conseqüències més fàcilment observables en la vida dels estudiants universitaris; tots sabem que les classes virtuals han tingut moltes dificultats i errors que les ha fet menys eficients que les físiques, detalls com una comprensible falta d’experiència dels docents, una major dificultat per seguir el fil o una major quantitat de distraccions.

Tots aquests errors a l’hora d'implementar les classes online han pogut provocar moltes deficiències acadèmiques, però, en teoria, no haurien de provocar la situació mental dels joves, per què, no és molt millor no haver de madrugar tan aviat i estudiar des de casa que les classes tradicionals? Per aquesta raó hem fet aquesta pregunta, ens sembla interessant conèixer l’opinió d'aquells a qui ha afectat aquesta situació en major manera?

Anàlisi:

Els sectors de “Molt d’acord” i “D’acord” són els que apareixen com a dominants, aconseguint el 35,3% i el 37,3% respectivament i sumant més d’un 70% entre els dos; la següent resposta més seleccionada ha estat el “Més o menys d’acord”, amb quasi un 20%, “Poc d’acord” i “En desacord” són les grans minories d’aquesta pregunta.

Aquestes dades ens mostren que les classes online han estat una gran aflció en la salut mental dels joves, més d’un 70% dels contrastants han considerat que les classes online han estat negatives, en contra d’un 8% que han pensat que no hi ha set nocives i un 20% estan en un punt mitjà.

Pregunta 19: Creus que l’estat socioeconòmic familiar influeix en l'estat mental dels estudiants, i, per tant, als seus estudis?

Raonament: El nivell socioeconòmic és una de les variables més utilitzades a l’hora d’estudiar a una persona individual, sense caure en la idea generalitzadora que ens diu que una persona està determinada pel seu entorn, les noves experiències provoquen canvis en les persones, però, dit això, no podem negar que molts dels nostres trets de caràcter són causats per l'entorn en el qual ens criem i amb qui ens relacionem en els primers anys de la nostra vida; aquesta pregunta ens ha de mostrar quina és la idea dels treballadors socials i quan creu cada un d’ells que afecta l’entorn a una dada com pot ser l’estat mental.

Anàlisi:

Aquesta dada està dividida en 5 respostes, posteriorment hem observat que aquesta pregunta ha estat confusa perquè no donem cap evidència que significa cada número, però, observant les dades obtingudes, podem determinar que les persones enquestades han determinat, com nosaltres teníem intenció, que l’1 és que afecta molt als estudiants i 5 que afecta poc.

Podem observar que l’1 i el 2 han estat les opcions més seleccionades, amb un 47% i 35% respectivament, i, per tant, els enquestats han mostrat que consideren que el nivell socioeconòmic d’un estudiant determina notablement la seva salut mental, entre les minories, es mostren que estar en el punt mitjà ha estat la tercera més popular, 9,8%, escollir l’altre radical, el número 5, el següent, amb un 5,9%, i, finalment, l’opció menys seleccionada ha estat el 4, amb un 2%.

Aquests resultats podrien haver estat completament predits per la nostra part, ja que aquest estudi ha estat exclusivament en el grau de treball social, una ciència social on existeix molta anàlisi de les causes extraindividuals per explicar la situació de les persones.

Pregunta 20: Què creus que tendeixen a fer els estudiants amb problemes de salut mental?

Raonament: Existeixen moltes formes de tractar una patologia mental, cada individu té una manera diferent de combatre l’estres que provoca i causa una malaltia de salut mental; aquesta pregunta ens mostra quines son les estratègies utilitzades pels estudiants que contesten i les persones del seu entorn, sent aquesta informació molt útil per a determinar com els estudiants intenten cuidar la seva salut mental.

Anàlisi:

En aquests dos gràfics podem veure que les dues opcions més escollides són molt similars, “No acceptar que tenen els problemes” i “No exterioritzar el problema”, amb 43% i 25% respectivament, semblen molt similars, però amb un detall que les diferència notablement, no acceptar que tenen problemes inclou no exterioritzar el problema, ja que si no es reconeix que hi ha alguna dolència no pot explicar-se; no acceptar implica tenir consciència.

Les següents opcions més elegides són “No ho tenen en compte”, similar a les dues anteriors amb un 7,8%, i “Buscar suport en amics/família” amb un 17,6%; les accions menys elegides han estat “Buscar ajuda professional”, amb un 3,9%,  “No se/ No respon”, amb un 2%, i “Buscar per internet”, que no ha estat seleccionat per cap persona.

El que podem observar amb aquestes dades és que els joves consideren que el millor que poden fer és no tractar el problema que tenen davant seu, la majoria dels joves no consideren important el tractament de la seva salut mental o són incapaços d'identificar les seves patologies,  trobem, inclús que un petit sector és el que decideix compartir els seus problemes amb família i amics.

El que és més preocupant d’aquestes dades, és que han estat recollides d’estudiants del grau de treball social, grau que, en teoria, hauria de donar la formació suficient per a poder, almenys, identificar i entendre que aquest tipus de problemes han de ser solucionats per mitjà de professionals.

Pregunta 21: De l’1 al 10, quanta consciència creus que hi ha al grau de treball social sobre la salut mental?

Raonament: Aquesta pregunta està molt relacionada amb l’anterior, la percepció de la majoria dels estudiants del grau tenint en compte la pregunta anterior, hauria de ser molt baixa, considerant la quantitat de respostes que mencionaven no ser capaç d'identificar els problemes o que no volien externalitzar-los, aquesta pregunta ens mostra el grau d’autoconsciència que tenen les persones que han respost les enquestes.

Anàlisi:

Com podem veure en el gràfic, les respostes es concentren en l’interval del 5 al 8, significant això que la majoria de persones que han respost l’enquesta creuen que l’autoconeixement és, almenys, suficient, havent-hi una majoria que el consideren notable (7 i 8), veiem una minoria considerable que consideren que és insuficient, mentre que hi ha una altra minoria més petita que considera l’autoconeixement excel·lent, però no arribant a la perfecció.

Si contrastem aquesta pregunta amb les respostes de l’anterior, podem veure com l’autopercepció dels estudiants de treball social és molt diferent de la percepció que veuen dels companys i ells analitzada en la pregunta anterior.

Pregunta 22: En quin grau creus que la UdL es preocupa per la salut mental dels seus alumnes?

Raonament: Fora dels estudiants, una part molt important de la vida estudiantil és l’administració, aquesta pregunta ens servirà per saber si la universitat, com a institució i organització, en la ment dels estudiants es preocupa per la seva salut mental, hem de recordar que aquesta és una enquesta d’opinió, per tant, pot no reflectir la realitat de la institució; tot i això, la percepció dels usuaris d’un servei és important per a conèixer l’estat i la qualitat d’aquest.

Anàlisi:

Aquesta és una altra pregunta que hem plantejat de forma ineficaç de tal manera que és molt difícil identificar si els enquestats van considerar que l’1 era la positiva o negativa, per això farem dues hipòtesis per a plantejar ambdues percepcions per part dels enquestats després d’analitzar el gràfic.

Primerament, trobem que les opcions majoritàries són el 4 i el 3, seguides de molt apropa prop del 5, amb 41,2%, 29,4% i 21,6% respectivament; amb una minoria d’eleccions del 2 i 1, amb 2% i 5,9% respectivament; trobem que hi ha una inclinació per un dels extrems sobretot sent elegides les opcions més mitjanes d’aquest.

En cas que l’1 hagi estat escollit com a resposta negativa i, per tant, el 5 com a negativa, trobem unes dades molt positives que parlen molt bé de l’administració, sent que els alumnes la consideren molt útil per la seva salut mental; en el cas contrari, que l’1 hagi estat escollida com a resposta positiva i, com a resultat, el 5 com a negativa, trobem unes dades preocupants que ens mostren la poca confiança que tenen els estudiants amb l’administració, aquestes dades revelarien que hauria d’haver-hi una millora per part de les administracions.

Pregunta 23: El professorat o altres professionals de la universitat t’han informat dels recursos dels quals disposes per a la millora de la salut mental?

Raonament: Aquesta pregunta està molt relacionada amb l’anterior, però amb aquesta només no podem determinar quina de les opcions anteriors, si l’1 és resposta negativa o positiva, ja que la preocupació per la salut mental no només ve determinada pel treball que pot fer un professional, però ens pot donar informació per saber quina és la realitat de les persones que treballen en l’administració i quines responsabilitats duen a terme en vers dels seus alumnes.

Anàlisi:

En el gràfic podem observar una gran concentració en la resposta del “No”, amb un 78,4%, en contraposició amb les respostes del “Sí”, d’un 21,6%; aquestes dades ens mostren que els professionals no s’ocupen d’informar els alumnes dels recursos que podrien trobar, amb aquesta dada no volem culpar als treballadors perquè no sabem si aquestes són obligacions del seu currículum o ells només poden informar si l’administració els hi dona permís; per aquesta raó hem explicat anteriorment que aquesta pregunta no pot determinar quina és la variant escollida en l’anterior. 

Així conclou aquesta primera part de l'anàlisi i interpretació de dades, esperem

que continueu per la següent.