8. ANÀLISI I INTERPRETACIÓ DE DADES (PART 2)

ANÀLISI I INTERPRETACIÓ DE DADES (PART 2)

 Benvinguts els nostres lectors a la segona part de l'apartat d'anàlisi i interpretació de dades, com ja vam respondre la vegada anterior, a causa de la quantitat d'informació i preguntes que hem realitzat hem considerat necessari dividir la informació; tornarem a repetir la lògica que hem utilitzat per a poder dividir les preguntes en dues meitats és el tipus de pregunta.
En el nostre qüestionari, a part d'alguna pregunta oberta que està relacionada amb una altra pregunta i, per tant, serà analitzada en conjunt, planteja dos tipus de preguntes, preguntes tancades d'elecció única i preguntes tancades d'elecció múltiple, en aquesta segona part analitzarem les preguntes tancades d'elecció múltiple, aquestes corresponen a les preguntes 7, 8, 9, 10,  12,  14, 18, i 24, cal aclarir que existeixen eleccions que s'explicaran més endavant.

Cada una de les preguntes serà analitzada amb una mateixa estructura, primerament s'identificarà el número i la pregunta en si, seguidament, analitzarem les raons per les quals vam seleccionar aquesta pregunta i, finalment, mostrarem els resultats.

Pregunta 7: Marca la casella o caselles amb les quals t’identifiquis freqüentment.

Raonament: Aquesta pregunta ens serveix per veure si les persones contestanes tenen diferents sentiments que puguin afectar la seva salut mental negativament, com que aquesta pregunta és de múltiple elecció, podrem veure quines han estat les caselles més seleccionades.

Anàlisi:

El primer gràfic ens mostren les dades en valors absoluts, mentre que el segon ens mostra el percentatge dels estudiants que ha seleccionat cada opció sobre 100.

Els quatre sentiments més escollits han estat l’estrès, amb 34 seleccions (66,7%), l’esgotament mental, amb 33 seleccions (64,7%), l’angoixa, amb 29 seleccions (56,9%), i una manca d’autoestima, amb 28 seleccions (54,9%).

Les següents dues opcions més seleccionades són la maca d’estima a un tercer, amb 11 seleccions (21,5%), i el sentiment d’estar sol o sola, amb 12 seleccions (23,5%).

L’última opció, la menys seleccionada, ens mostra la quantitat de persones que no tenen cap d’aquestes emocions i ens proporciona una major rodalia a la resposta que volem obtindre; la quantitat de persones que l’han seleccionat ha estat de 6 (11,7%), cosa que ens exposa que les dades actuals no són sobre 51 (100%) sinó 45 (88,3%).

Amb aquestes dades determines que hi ha un gran sector d’estudiants, superiors al 50%, que tenen els sentiments que, des d’aquest grup, considerem els més negatius, sent aquests la manca d’autoestima, angoixa, estrès i esgotament mental; tenint en compte que, per altra banda, la quantitat de persones que no mostren cap emoció negativa freqüentment mostra que es necessita molt treball en el qual respecta la salut mental.

Pregunta 8: Algun dels sentiments mencionats anteriorment et provoquen o t’han provocat que sentis que no pots seguir endavant.

Raonament: Aquesta pregunta és una excepció a la separació que hem fet en les dues parts, aquesta és una pregunta tancada d’elecció única, però, en estar molt íntimament relacionada amb l’anterior, hem decidit agrupar-les en el mateix grup. Tenir freqüentment emocions negatives és vist com una lluita continua que pot portar a conseqüències molt greus, però no hem d’assumir que això és així; pot ser que la persona no sigui afectada negativament o tan negativament, per aquesta raó hem considerat important preguntar com els ha afectat aquests sentiments negatius.

Anàlisi:

Aquestes estadístiques ens mostren que la majoria de les persones que han contestat l’enquesta consideren que els sentiments negatius els porten a no voler seguir endavant, amb un 64,7%, però, en aquesta negativitat, trobem que hi ha un petit percentatge entre el “No”, amb 14 seleccions (27,5%), en l’anterior pregunta vam trobar que 6 dels enquestats no tenien cap mena de sentiment negatiu freqüent; considerant la lògica deducció que aquests 6 hagin contestat “No”, veiem que 8 persones que van seleccionar diverses emocions negatives freqüentment en l’anterior pregunta que no els afecta fins al punt de no voler seguir endavant; aquestes dades ens donen una petita esperança de millora dins un mar de negativitat. També comentar el 7,8% de les persones que han contestat “No se/No contesto”, que hipotetitzem que han escollit això per una desconeixença dels mateixos sentiments.

Pregunta 9: Del teu entorn que creus que ha afectat la teva salut mental negativament? Raonament: Saber que la salut mental dels estudiants no és suficient, si volem poder actuar i resoldre els problemes que hem mostrat en aquesta anàlisi, hem de saber quins són els contextos en els quals més és afectada la salut mental, recordem que una de les coses que més modelen una personalitat humana és el context en el qual aquesta es mou. Anàlisi:

Veiem que el context menys seleccionat ha estat “altres” (9 seleccions), entre els quals trobem respostes variades com l’economia (1), pèrdua d’una mascota (1), les pròpies expectatives (2), entre d’altres; la següent menys seleccionada és els amics (12), seguits de la família (14), la feina (19) i, finalment, la més seleccionada ha estat la universitat amb 30 seleccions, molt per damunt del 50%. En aquestes respostes ens interessa que la selecció més gran ha estat la universitat; l’única institució que podem controlar des de les administracions públiques; aquestes dades ens mostren que hauríem de millorar l’ambient de l’escola si volem millorar la salut mental dels seus estudiants.

Pregunta 10: I positivament?

Raonament: Si coneixem els contextos més negatius en els que es mouen els estudiants per a identificar que hem de millorar, veure els positius serveix per mostrar com hem de millorar-los.

Anàlisi:

Veiem que les dues opcions més seleccionades són els amics i la família, amb 38 i 36 seleccions respectivament, aquestes dues han de ser els exemples per a poder veure com millorar, però, abans d’això, hem de comentar la resta de respostes, la universitat, amb 12 seleccions, no és la més baixa, l’honor de ser el context menys positiu és la feina amb 5 seleccions. Entre les contestacions d’altres trobem dues persones que comenten que cap ambient els és positiu, tres que comenten que la parella els fa sentir positivament i una persona que comenta que la psicòloga és l’ambient més positiu.

Veient les que mostra la universitat en aquesta i la pregunta anterior, reiterem la necessitat de millorar el sistema i l’organització hauria de ser una necessitat imperant; respondre com hem de fer aquesta millora és un tema per a una futura investigació, però, veient els resultats, podem afirmar que aquesta millora ha de venir d’una aproximació a una relació alumne-universitat semblant a la unió entre un grup d’amics.

Pregunta 12: Com creus que afecten els trastorns mentals als estudiants?

Raonament: Hem parlat molt de la salut mental i els trastorns, però no de la percepció que tenen els estudiants de treball social sobre els efectes d’aquests en els estudis, aquesta pregunta ens ho respon.

Anàlisi:

Les opcions que poden ser escollides en aquesta pregunta són vàries i negatives, per aquesta raó ens volem centrar en les 3 més escollides, menys rendiment acadèmic, amb 45 seleccions (88,2%), cansament i fatiga, amb 46 seleccions (90,2%) i ansietat o estrès, amb 49 seleccions (96,1%), hem fet aquesta selecció perquè considerem que unes dades majors del 75%, ¾ de les respostes, són unes dades considerables; cal comentar que entre dades molt properes a aquest barem i que superen el 50% trobem l’aïllament social, amb 37 seleccions (72,5%), i actituds processadores amb les mateixes dades.

Observem una gran similitud entre les tres eleccions més seleccionades, un trastorn mental porta a un major estrès o ansietat, que desemboca en un cansament i aquest, normalment, porta a un empitjorament del rendiment acadèmic.

Aquesta informació ens porta a una conclusió interessant, un maltractament de la salut mental, cosa que sembla implícit en el context universitari, provoca que els seus estudiants tinguin pitjors resultats, és a dir, que dificulta el servei que dona a terme la universitat.

Pregunta 14: Quines creus que són les causes principals dels trastorns mentals en els estudiants?

Raonament: Una altra àrea d’interès és entendre quins orígens tenen els traumes consideren que les respostes provenen d’estudiants de treball social.

Anàlisi:

Com podem observar en les dades proveïdes anteriorment, les respostes són molt variades, aquestes respostes no ens sorprenen, els estudiants de treball social caracteritzen les seves investigacions per una metodologia basada en l’estudi de tots els factors ambientals possibles per poder explicar les situacions que exploren. Aquesta noció també pot ser explicada, a part per la multitud de respostes, si observem la resposta més escollida i les dues menys seleccionades.

L'opció que més seleccionada ha estat “Pressions en la vida diària”, amb 46 eleccions (90,2%), mentre que les menys escollides, sense contar l’opció “altres”, han estat “Consum de drogues o alcohol” i “Factors biològics, desequilibris en el cervell”, amb 17 (33,3%) i 20 (39,2%) seleccions respectivament. L’opció més escollida és, segurament, la que fa més referència a allò que envolta a la persona, el que podríem anomenar com l’ambient “més social”; mentre que les menys seleccionades, no confondre amb poc seleccionades, estan més relacionades amb les nocions objectives de les ciències naturals; una noció que podem intuir és que les persones que van seleccionar les opcions més objectives tenen moltes probabilitats d’haver escollit una altra opció conjuntament amb aquestes, mantenint-se la idea que les respostes han estat influïdes pel grau que estudien els contestans.

Pregunta 18: Quines d’aquestes situacions acadèmiques creus que afecten més als estudiants amb relació a la salut mental?

Raonament: Aquesta pregunta està contextualitzada en l’àmbit acadèmic, amb les respostes d’aquesta pregunta podríem identificar quines són les deficiències de les universitats i ens poden donar directrius per a la seva millora.

Anàlisi:

Les opcions que poden ser escollides en aquesta pregunta mostren diferents parts que tot estudiant ha de patir en la seva carrera estudiantil, a causa de la generalització d’aquest tipus d’experiències només analitzarem les tres úniques experiències que superen les 30 eleccions, ja que a partir de la xifra 31 és on comença el varem del 60% i considerem que aquesta és una quantitat suficient per ser significatiu.

Les dades que analitzarem són “Exigències externes (familiars, professors)”, “La setmana d’exàmens” i “Sobrecàrrega de feina”, amb 33 (64,7%), 39 (76,5%) i 41 (80,4%) respectivament; el que podem notar en totes aquestes respostes és que són externes; en l’ambient universitari, que, recordem, és el menys negatiu per a la salut mental segons les respostes que hem vist en anteriors anàlisis, crea diferents situacions on els estudiants universitaris mostren un empitjorament de la seva salut mental.

Una cosa que hem de recordar és que aquestes dades provenen d’una mostra molt petita i d’una enquesta d’opinió, per tant, no poden ser utilitzades per modelar la manera amb la qual ha de ser modificada la forma amb la qual funciona la universitat, però pot donar una pista a les institucions per entendre on haurien de fixar el foc a l’hora d’investigar com millorar la manera en la qual s’estudia.

El que mostren les dades, llavors, ens dona la idea que la percepció dels estudiats identifica una gran quantitat de treball i estudi són les causes principals per al deteriorament de la salut mental dels estudiants; un principi per millorar aquesta situació potser estudiar quines són les maneres més eficients per fer que els estudiants aprenguin el més amb el menor deteriorament de la salut mental possible.

Pregunta 24: Quines accions creus que la UdL podria fer en relació amb la salut mental dels seus alumnes?

Raonament: Aquesta pregunta mostra diferents suggeriments per part dels alumnes per millorar la situació, per tant, no té unes dades que puguin ser analitzades, això és demostrat quan observem que totes les opcions han estat àmpliament seleccionades.

Anàlisi:

Les dues opcions més seleccionades són molt similars, les dues mostren un interès per aconseguir ajuda psicologia, una opció proposa tenir un professional en l'espai universitari i l’altra la proporció de contactes professionals; les altres quatre mostren una participació dels alumnes directament, xerrades on aquests poden interactuar amb professionals, reunions entre alumnes per donar-se suport entre elles, enquestes que els alumnes han de respondre i espais on els alumnes puguin parlar de les seves experiències sense problema.

Cal comentar que la persona que ha escollit “Altres” comenta que la universitat no hauria de fer res.

Moltes gràcies per haver llegit aquest apartat, esperem veure-us en el següent apartat

“Factors de risc (Dificultats)”.